“Per a les societats dels països enriquits del Nord, el Decreixement significaria desacoblar el benestar del creixement econòmic i reduir la producció i el consum. Per als països empobrits del Sud significaria eliminar les imposicions que obliguen a imitar les pautes del mal desenvolupament i fomentar la construcció de societats autònomes.”
Avui llegint l’escrit “Poner la vida en el centro: respuestas del ecofeminismo y el decrecimiento a la UE” de les militants d’Ecologistas en Acción Julia Weingärtner i Marta Monasterio m’ha cridat l’atenció aquesta idea expressada per Yayo Herrero al text “Menos para vivir bien: el conflicto del crecimiento”.
I m’ha cridat l’atenció perquè crec que defineix molt bé el concepte de decreixement, que sovint és difícil de definir en poques paraules i un divaga i divaga en explicacions que s’acaben complicant, especialment quan no es té prou coneixement de causa com és el meu cas.
He recordat dos moments en els que m’he trobat parlant sobre el Decreixement.
En un d’ells, el meu interlocutor em feia la següent reflexió:
- Si es posa en pràctica el decreixement hi haurà encara més gent que es quedarà sense feina.
Jo, llavors, i sense gaire convenciment, em vaig pedre en arguments que tenien a veure amb l’antimonetarisme, en nocions de treball deslligades del món laboral formal, de l’autosificiència de comunitats petites, etc., arguments que eren reproduccions (esviaixades) del que havia sentit a persones de l’entorn de l’Enric Duran i el col•lectiu “Podem”.
- Ves a explicar això a la cua de l’INEM o a les portes d’una fàbrica sota la que planegi un tancament o un expedient de regulació d’ocupació.
Certament, no m’hi veia en alguna d’aquestes dues situacions.
En un altre moment, temps abans del que acabo d’explicar, algú que no havia sentit a parlar del Decreixement em va preguntar sobre el tema. Era una persona d’edat i érem en una situació en la que vaig haver de dir quelcom ràpid perquè havia de presentar un acte tot seguit. Em va sortir:
- Oi que abans quan se t’espatllava algun aparell el portaves a reparar i ara no es repara res “perquè surt més barat comprar-ne un de nou”? Doncs ells (hi havia una paradeta amb propaganda a tocar) lluiten en contra d’això, per recuperar el valor d’ús de les coses. Si s’apropa segur que li explicaran bé.
I em vaig quedar tant ample, però desitjant que l’home s’apropés a la paradeta per a que l’expliquessin quines són realment les teories del Decreixement perquè si es quedava només amb la meva explicació flac favor feia a una causa per la que sentia una certa simpatia, tot i que no era la meva i en tenia molt poc coneixement.
Les alternatives que sovint ofereixen els defensors a ultrança del Decreixement generen recels quan es parla de la creació d’una mena de societat paral•lela i (que vol ser) alternativa al capitalisme en el si d’una societat que és eminentment capitalista (encara). Penso en la vaga bancària i en la cooperativa integral, per exemple.
Crec que la societat encara està prou verda per a fer passes col•lectives importants. No vull dir amb això que menystingui a qui pren la decisió de fer-les, al contrari, crec que són importants per l’exemple que suposen, per la difusió de les teories del Decreixement que se’n fa al voltant, i pel disseny i perfeccionament de sistemes que poden ser vàlids en un futur quan hagi crescut prou la consciència com per a que puguin reeixir passes col•lectives endavant amb garanties d’èxit. Això, sense voler dir que la cooperativa integral pugui oferir una sortida professional a les persones aturades, víctimes de l’actual crisi capitalista.
Considero que, a més d’aquestes opcions diguem-ne més radicals, s’haurien d’esmerçar més esforços en la presa de consciència dels principis que defensa el Decreixement, en una societat encegada per la cultura del capitalisme neoliberal.
Si bé és cert que les teories del Decreixement es difonen amb publicacions i actes de promoció, crec que hi han molts aspectes d’aquestes teories que són molt assumibles per a bona part de la població ja des d’ara i que, en canvi, queden relegats a un segon pla.
Per a que el Decreixement es porti a la pràctica fins a les seves últimes conseqüències cal un canvi cultural profund. És difícil, inclús per a persones amb posicionaments d’esquerres, assumir alguns dels seus criteris i propostes. Penso ara, per exemple, en la vaga bancària que, per a obtenir les conseqüències desitjades requeria d’un seguiment massiu que no va tenir, entre altres coses, per les repercussions que tindrien per a l’enorme quantitat d’hipotecats, que no estàvem (m’hi incloc) preparats per a fer un pas tant important.
Per tant, crec que per fer passes endavant, cal convinar la praxi que suposen projectes com la cooperativa integral amb una més gran difusió del Decreixement, posant exemples concrets i assumibles, de vegades senzills i que poden semblar foteses per a aquelles persones ja convençudes totalment, però que poden ser útils per a fer avançar el canvi cultural necessari. Les xarxes d’intercanvi en poden ser un exemple.
Relacionant unes coses amb les altres i, recordant aquella persona gran que em preguntava pel tema i li vaig respondre matusserament que aquesta gent vol recuperar el valor d’ús de les coses, no seria interessant un impuls al retorn de la “cultura de la reparació”? Podria ser una fòrmula de creació de llocs de treball, enmarcada en el sentit de la reducció de la producció i del consum. No és difícil explicar, per exemple, a una persona que ha sigut acomiadada d’una fàbrica productora d’electrodomèstics que es pot dedicar a reparar-ne. És compatible amb la societat capitalista en la que estem immersos (de moment) malgrat els impediemtns de llicències de les marques que ens trobem, i també amb el foment cooperatiu i pot enllaçar amb l’interessant projecte de la cooperativa integral.
Enllaços sobre el tema:
