Els
“experts” nomenats pel govern espanyol, gairebé tots a sou de la
banca i de les empreses asseguradores, ja han dictaminat el que s'ha
de fer amb el sistema públic de pensions.
Bàsicament
han dit dues coses: que la pensió inicial ha de tenir en compte
l'esperança de vida i que la revalorització de les pensions no ha
de tenir en compte l'IPC sinó la “salut” de les finances de la
Seguretat Social.
El
primer a destacar d'aquest procés és la tria dels “experts”.
Que gairebé tots els “savis” siguin professionals a sou
d'aquells que sortirien guanyant amb la privatització del sistema
públic de pensions és un despropòsit en si mateix. Però ja
comencem a estar acostumats. El PP fa això però també CIU ha posat
al capdavant de la conselleria de Sanitat a Boi Ruiz, ex-dirigent de
la patronal de la sanitat privada. Llops convertits en pastors.
La
segona cosa a destacar és que ni entre ells s'han posat d'acord. Un
ha votat en contra de l'informe (denunciant, a més, pressions del
Govern) i tres (inclòs el que ha votat en contra) han formulat vots
particulars.
La
tercera cosa a destacar és que l'únic representant podríem dir
“social”, de CCOO, ha votat a favor de l'informe, malgrat que és
un dels que ha fet un vot particular. Argumenta que ha votat a favor
per dos motius principals: perquè es preveu que la Seguretat Social
ha de buscar noves fonts d'ingressos a més de les cotitzacions i que
el pes de la reforma de les pensions l'ha de tenir el poder
legislatiu seguint criteris polítics.
Respecte
al procés, em sembla una excusa per intentar legitimar tècnicament
unes decisions polítiques preses prèviament, que tenen l'objectiu
de rebaixar les pensions públiques fins a convertir-les en poc més
que de subsistència alhora que es promocionen els plans privats de
pensions on la banca i les asseguradores poden fer un negoci rodó.
Respecte
a la tria d'experts, em sembla que s'han posat els llops a fer de
pastors.
Respecte
al posicionament a favor del representant de CCOO em sembla una
baixada més de pantalons d'aquesta organització sindical. És cert
que les filtracions de les primeres versions de l'informe auguraven
un informe més dur que el definitiu, però no és menys cert que
votar en contra no hagués alterat el resultat i votar a favor
emetent un vot particular és una cosa estranya, una mena de sí
crític que més que mostrar la discrepància respecte al to
privatitzador de l'informe el legitima. Una vegada més, es demostra que CCOO i UGT formen part del sistema, formen part del problema. No defensen els treballadors, sinó el seu negoci.
També
és cert que l'informe preveu que es cerquin noves fonts de
finançament per tal d'augmentar els ingressos i que, com no podria
ser d'altra manera, estableix que en darrer terme serà el poder
legislatiu qui realitzarà la reforma seguint criteris polítics.
La
recerca de fonts de finançament complementàries a les cotitzacions
socials és, al meu parer, l'única cosa positiva de l'informe, des
del punt de vista de defensa d'un sistema públic, que pot quedar en
no res per ser només una menció enmig de previsions i recomanacions
que semblen pensades per carregar-se el sistema públic de pensions
amb l'excusa de l'insostenibilitat del sistema per la pressió
demogràfica i l'augment de l'esperança de vida.
Que
la pensió inicial depengui de l'esperança de vida que hi hagi en
aquell moment és encalçar un criteri propi d'un sistema de
capitalització (el que fan servir els plans de pensions privats) en
un sistema públic contributiu però de repartiment.
De
fet, aquests dies he sentit als mitjans de comunicació gent
“experta” (quants experts que hi ha quan el que es vol és
carregar-se alguna cosa) que ha dit que el que s'hauria de fer és
directament aplicar un sistema de capitalització pur i dur per a les
pensions públiques. És a dir que el que cobrin els pensionistes
sigui les aportacions fetes durant tota la seva vida laboral
dividides en el temps que viurà des que accedeixi a la pensió en
funció de l'esperança de vida. Posaré un exemple per a que
s'entengui perquè dic que això és una rebaixa brutal de les
pensions:
Anem
a suposar que un treballador te una base de cotització de
2.000€ mensuals de mitjana (és per fer un exemple simple) i que la seva vida laboral ha durat 37 anys fins que es jubila als 67. Tenint en compte que la quota mensual a la seguretat social
és aproximadament un 38% de la base de cotització, per aquest treballador es cotitzen 760€ mensuals. És a dir que al
llarg de la seva vida laboral haurà cotitzat 337.440€. No tot
aquest import s'hauria de destinar a la pensió de jubilació, perquè
amb les cotitzacions socials es cobreixen diferents contingències; no només la jubilació,
sinó també la pensió d'incapacitat permanent, la prestació per baixa laboral, els accidents de treball,
la prestació de desocupació i la formació professional, etc.. Però anem a pensar que destinem tot a la pensió de
jubilació. Si l'esperança de vida actual s'apropa als 87 anys i el
nostre treballador es jubila als 67 anys li quedaria una pensió
mensual de 1205€ per catorze pagues. Això dedicant tot el que
cotitza durant la seva vida laboral, sense tenir en compte el que s'hagi "gastat" el temps que pugui haver estat a l'atur o de baixa.
I s'ha de tenir en compte que el treballador de l'exemple te
una base de cotització mensual de 2000€ i una vida laboral de 37
anys. Ja ho voldrien molts i moltes de les nostres joves, oi? Cap aquí
és cap a on volen anar?
I quines alternatives hi ha?
Algunes que se m'acudeixen sense fer un anàlisi a fons:
- Que una part dels impostos financïin la Seguretat Social.
- Que es fomenti una política econòmico-laboral que generi feines amb alt valor afegit i salaris en conseqüència que aportin cotitzacions elevades.
- Destinar les aportacions als plans de pensions privats al fons públic de la Seguretat Social.
- No rebaixar les cotitzacions socials.
En resum, posar èmfasi en l'augment dels ingresos i no en la davallada de la despesa en Seguretat Social, amb l'objectiu (fins i tot establert a la Contitució Espanyola) de garantir un sistema públic de pensions suficients.
Sense
fer cap plantejament radical una s'inclou de refiló fins i tot a
l'informe: vies complementàries de finançament de la Seguretat
Social. És a dir destinar una part dels impostos a les pensions
perquè considerem que el fet de tenir un sistema públic de pensions
digne és una prioritat política.
Política
econòmica i laboral contrària a la que s'està portant a terme. El
repte demogràfic hi és per la naturalesa de repartiment del
sistema. Si les pensions actuals es paguen amb les cotitzacions
actuals i hi han molts pensionistes i pocs treballadors doncs és un
problema, cert. Però més que el nombre de persones a cobrar o a
cotitzar s'hauria de posar l'èmfasi en els ingressos i les despeses
en general.
Al
marge de l'esmentat en el paràgraf anterior cal tenir en compte l'import de les
cotitzacions que es fan a la Seguretat Social.
Tornem
a l'exemple d'abans. El “nostre treballador” cotitzava 760€
mensuals. La pensió mitjana de jubilació ara mateix és d'uns 975€.
És a dir que amb el que cotitzarien 1,2 treballadors com el nostre
es podria pagar una pensió mitjana. Si el “nostre treballador”
enlloc de tenir una base de cotització de 2000€ tingues la base
màxima, amb el que cotitzés és pagaria quelcom més que una pensió
de jubilació mitjana. També si augmenta la quota a la Seguretat
Social (el % que s'aplica a la base per determinar-la).
Les
polítiques de retallades de drets socials i laborals van en el
sentit contrari al que es necessitaria per al manteniment d'un
sistema públic de pensions dignes. Treball precari, reducció de les
cotitzacions via bonificacions, política econòmica i empresarial
que genera atur galopant, etc.
Així
el “nostre treballador”, si no fem res per canviar el sistema
econòmico-social, segurament no tindrà al llarg de la vida salaris
que li donin una base de cotització mensual mitjana de 2000€, ni
tindrà una vida laboral de 37 anys i amb això no pot pagar ni una
pensió digna per ell amb un sistema de capitalització, ni pot aportar de
manera important en un sistema de repartiment amb els baby boomers
jubilats.
El
Govern vol enviar als i les treballadores, a través de l'INSS, una
previsió de la pensió que tindran. Una altra aberració feta amb
molta mala baba. Aberració perquè no es pot preveure el sistema que
hi haurà en un futur. De fet, l'INSS no et fa un pre-càlcul a no
ser que et quedin menys de 3 mesos per poder-te jubilar. I està fet
amb mala baba perquè et diran que cobraràs una misèria i només
faltarà que t'adjuntin propaganda d'entitats financeres oferint-te
assegurances privades. Sense anar més lluny, l'Estat espanyol ha fet un pla privat de pensions per al personal al seu servei, entre els que estan els i les treballadores de la Seguretat Social. Aquest pla de pensions està dipositat al BBVA i està gestionat per una societat formada pel propi BBVA i els sindicats UGT i CCOO.
Aquestes
entitats financeres et diran que és més segur estalviar que
“jugar-se-la” a esperar tenir una pensió pública digna. Doncs
ja saps, amb el seu sistema de capitalització pagaràs més de 700€
mensuals només per a la pensió de jubilació durant 37 anys per
garanir-te un sou de 1200€. Això si el banc no es juga la teva
pensió a la borsa o altres jocs financers i, com sempre, tú perdis
i guanyi la banca. Com ha passat darrerament.
Els
“experts” bancaris s'afanyen a dir que el sistema públic és
insostenible. Qui carai se'ls pot creure en un moment on en que ha
fet fallida ha sigut el seu sistema financer especulatiu i estan
saquejant les arques públiques (ens estan robant a tots) gràcies als seus lacais polítics?
Els
i les treballadores ens hem d'enfrontar obertament a qualsevol intent
de carregar-se el sistema públic de pensions. I demostrar que el
sistema només és insostenible quan ho vol la voluntat política i
l'afany de privatitzar i fer negocis amb els nostres drets.
