Segons
la viquipèdia (en un article pendent de verificabilitat), l'Oasi
català és el mot que fa referència a les relacions d'avinentesa
que es van gestar entre la burgesia catalana per tal d'enfortir la
seva economia vers al centralisme de la cort a Madrid al segle XIX i,
l'evolució fins als nostres dies, on 400 persones dominen una àmplia
gamma de centres d'oci d'elit, centres culturals o econòmics de
Catalunya, tals com el Círculo d'Economia, el Círculo Ecuestre, el
Futbol Club Barcelona o La Caixa.
Porta
el mateix nom el llibre escrit pels periodistes pere Cullell i Andreu
Farràs i editat per l'editorial Planeta el 2001 que entrellaça les
relacions familiars, escolars i d'estiueig d'una gran part d'aquests
“senyors” que podem trobar tant en alts càrrecs del PSUC com del
PP”
Les
relacions que es descriuen com a Oasi Català expliquen les relacions
polítiques de fa dècades: en altres territoris les lluites
polítiques eren intestines, al Principat regnava una correcció
política exquisida i ensucrada.
Segons
la viquipèdia, “L'Omertà és el codi d'honor de la màfia
siciliana. Aquest terme es refereix a la prohibició d'informar sobre
els delictes considerats assumptes que incumbeixen a les persones
implicades. Malgrat el seu origen sicilià actualment és un concepte
estès a totes les organitzacions criminals itàliques i aquelles
nord-americanes d'origen italià.
Aquesta
pràctica és molt difosa en casos de delictes greus o en els casos
de màfia on un testimoni o una de les persones incriminades
prefereixen romandre en silenci per por de represàlies o per
protegir a altres culpables. ...”
L'Agència
de detectius Método 3 va gravar mitjançant un micròfon situat en
un florer, la conversa que van mantenir Alicia Sánchez Camacho,
dirigent del Partit Popular i María Victoria Álvarez, exnòvia de
Jordi Pujol Ferrussola, durant un esmorzar al restaurant La Camarga
de Barcelona, el 7 de juliol del 2010.
El
passat mes de febrer aquestes escoltes surten a la llum pública i
destapen la polèmica sobre l'espionatge polític a Catalunya.
No
se sap el contingut de les converses ni qui va encarregar
l'espionatge d'aquesta cita.
Sí
se sap que María Victòria Álvarez va ser una de les
“protagonistes” de la campanya electoral de les darreres
autonòmiques per acusar el seu ex-nòvio i fill de l'expresident de
la Generalitat Jordi Pujol Soley, de CIU, d'evadir capitals de dubtós
origen a diversos paradisos fiscals. Per aquest motiu, els mitjans de
comunicació especularen que el motiu de la cita tenia com a objectiu
informar la dirigent popular dels presumptes delictes comesos pel
fill de l'expresident. La premsa també va especular que l'encàrrec
d'aquest espionatge l'hagués pogut fer algú del PSC, apuntant al
seu secretari d'organització d'aleshores José Zaragoza.
Arran
d'aquest cas es va saber que aquesta agència de detectius havia
rebut encàrrecs per a espiar un tou de polítics de diferents
partits, enmig d'una generalització de casos “aïllats” de
corrupció que afecten bàsicament les tres forces polítiques
esmentades més amunt: PP, CIU, PSC-PSOE: Gürtel, Palau, Mercuri,
...
Alicia
Sánchez Camacho va declarar en roda de premsa a la seu del PP de
Catalunya l'11 de febrer, com recollia el diari “El Mundo”
l'endemà: “se mostró
muy «preocupada» por el asunto de las escuchas ilegales y aseguró
que el PP llevará ante la justicia a la empresa que las realizó y a
quien las haya encargado”,
y “El País” : “Si
se confirma el espionaje político
sería un hecho muy grave que no podría quedar impune”.
El
Ministre de l'Interior espanyol Jorge Fernández Díaz, del PP
català, va afirmar, com recull el diari El País del día 15 de
febrer que: se van a investigar “a fondo” las escuchas
ilegales porque hay “mucha información” al respecto.”
Ahir
es va anunciar un pacte entre l'Agència Método 3 i Alicia Sánchez
Camacho pel qual la dirigent popular rebrà 80,000 € per retirar
les denúncies. També s'ha sabut que María Victoria Álvarez ha
arribat a un pacte similar, si bé més modest (sembla que cobrarà
50,000€).
Per
Alicia Sánchez Camacho, el silenci i la impunitat tenen un preu.
L'omertà catalana està servida.
Malgrat
la retirada de la denúncia penal que puguin fer Sánchez Camacho y
Álvarez, la fiscalia pot decidir continuar la investigació si creu
que s'han pogut cometre delictes perseguibles d'ofici. La pilota està
ara, doncs, a la teulada del Ministeri de l'Interior. Jorge Fernández
Díaz s'apuntarà a l'omertà? La seva innactivitat te preu?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada