REFLEXIONS SOBRE LES PRIVATITZACIONS I LA GESTIÓ PÚBLICA

Tenia apuntades una sèrie de reflexions i idees sobre aquesta temàtica i he prefereixo abocar-les tal qual més que no pas sintetitzar-les en un escrit estructurat. Deu ser la mandra post-vacacional, o que ja tenen certa entitat elles mateixes.

PRIVATITZAR vol dir mantenir negocis privats amb les arques públiques.

LES EMPRESES PRIVADES que gestionen serveis públics no atenen els interessos generals i no garanteixen l'accés en condicions d'igualtat als drets socials.

LES PRIVATITZACIONS recauen, en la majoria de casos, en mans de grans empreses, redera de les quals hi han entitats financeres i grans fons d'inversió que tenen l'objectiu d'aconseguir el màxim benefici a curt termini. Ho aconsegueixen amb la precarietat laboral del seu personal i escatimant serveis a la ciutadania.

EL QÜESTIONAMENT DE LA GESTIÓ PÚBLICA ÉS INTERESSAT. Qui més la critica res no diu de la desastrosa gestió privada que ens ha dut a la crisi actual.

LA TEORIA NEO-LIBERAL NO PRETÉN ACABAR AMB LES ESTRUCTURES D'ESTAT sinó aconseguir que aquestes estiguin al servei de l'oligarquia financera i empresarial, mitjançant el manteniment d'estructures repressives i d'un aparell recaptador per transferir rendes de les classes populars a les empreses adjudicatàries dels serveis públics.

ESTRATÈGIA PRIVATITZADORA NEO-LIBERAL:

• Empitjorar els serveis que presta l'Administració Pública: retallant-ne el pressupost i donant ordres directes i indirectes al seu personal per a que l'atenció sigui cada vegada més precària.
• Empitjorar la imatge pública dels i les empleades públiques i la gestió pública dels serveis, utilitzant els mitjans de comunicació públics i subvencionats.
• Oferir l'alternativa privada a la gestió pública dels serveis com a millor, utilitzant altra vegada els mitjans de comunicació (de control social) i altres mesures com els beneficis fiscals per utilitzar l'alternativa privada.
• Anunciar la privatització dels serveis públics que han considerat no essencials adjudicant-los a empreses privades, fent creure que la gestió privada suposarà un estalvi per a les administracions, alhora que s'apuja la pressió fiscal de les rendes més baixes i s'omplen les cadires dels seus consells d'administració d'ex-polítics i gent “ben relacionada”.
• Gestionar el servei finançant-lo amb els pressupostos públics aconseguint que aquestes empreses tinguin beneficis amb les condicions precàries del seu personal.
• Introduir fórmules de copagament (i d'altres) en aquests serveis privats finançats amb diners públics que expulsen de l'accés als drets socials a qui més els necessita.
• Transformació total de l'Estat en instrument repressiu i recaptador, i els drets socials en mercaderia i/o caritat graciable.

LA GESTIÓ PÚBLICA NO ÉS “PER SE” NI MÉS BONA NI MÉS DOLENTA QUE LA GESTIÓ PRIVADA.

Ara bé, quan parlem de l'exercici de drets socials, la gestió pública garanteix la imparcialitat i la igualtat d'accés, sempre que l'elecció del personal es faci seguint criteris objectius per aconseguir la seva independència política. Per tal de garantir-la s'han d'unir als criteris objectius d'accés l'estabilitat que no és més que la impossibilitat de remoure el personal per criteris polítics o discriminatoris.

SOBREN EMPLEADES PÚBLIQUES. Actualment aquesta és una idea estesa, així com que la gestió pública és menys eficaç de la privada. Aquestes idees són falses. Més que un tenir un problema de volum el que hi ha sovint són problemes funcionals i els problemes principals estan a la per dalt i no per baix.

Per mi els principals problemes funcionals a l'Administració Pública són:

• La creació d'estructures estables per a fer front a temes conjunturals.
• L'accés per lliure disposició (càrrecs nomenats a dit pels polítics en llocs de treball estables).
• Les estructures burocràtiques (situades a prop del poder polític) que menen les administracions creant des de les cúpules administratives processos i gestions ineficaces, fent una gestió nefasta dels seus recursos humans i desmotivant-los.

EN UNA SOCIETAT MÉS JUSTA HI HA LLOC PEL SECTOR PÚBLIC:

• Per dur a terme la tasca d'administració pròpia que qualsevol col·lectiu i/o organització necessita.
• Fer efectius els drets socials. Els instruments per a poder fer efectiu l'exercici dels drets socials mitjançant la gestió pública són el sistema tributari i de seguretat social.
• Per gestionar de manera democràtica els sectors econòmics estratègics que tenen a veure amb les necessitats materials bàsiques i que haurien de quedar fora del mercadeig.

L'objectiu dels dos apartats anteriors és l'accés en condicions d'igualtat a bens i serveis considerats essencials per al desenvolupament humà i social.

EL PERSONAL AL SERVEI DE LES ADMINISTRACIONS:

En qualsevol cas l'accés ha de ser per criteris objectius, ha de tenir estabilitat i s'han de fixar les funcionalitats/flexibilitats i els seus límits, així com les condicions i causes per a la pèrdua de la condició d'empleat públic.

FUNCIONALITATS. Per a les tasques administratives ha d'existir polivalència segons les necessitats conjunturals. Per a les tasques tècniques hi ha d'haver una mínima plantilla per a les funcions estructurals i plantilles per projectes per a feines més conjunturals.

FÒRMULES DE GESTIÓ. tant pot ser (i també poden coexistir) l'Administració directa com la gestió cooperativa de titularitat pública.

RÈGIM FUNCIONARIAL O LABORAL. tant és un règim o un altre sempre que es garanteixi l'estabilitat i el respecte als principis d'independència política. És a dir, sempre que se segueixi una política contrària a la que s'està portant a terme actualment:

.- Que s'ha introduït l'acomiadament objectiu per causes tècniques, organitzatives, ..., quan aquest acomiadament depèn de la voluntat política de retallar.
.- Veus que demanen la laboralització del personal de les Administracions Públiques per a equiparar a la baixa els drets dels i les treballadores.
.- Precarització de la regulació laboral que s'aplicaria també als treballadors i treballadores de l'Administració.

La precarietat dels i les empleades públiques (i l'inestabilitat) provoca actituds de servitud a la classe política i a les classes funcionarials dirigents o a una motivació negativa de les mateixes.

Per tal d'evitar “l'apalancament” que pot provocar una situació de funcionariat burocratitzat, segons el meu parer, s'han d'emprar polítiques de motivació positiva com:

.- Introduir sistemes participatius en el disseny i execució de les polítiques administratives i empresarials.
.- Eliminar les traves burocràtiques, tant en la política de personal com amb la relació amb la ciutadania.
.- Garantir la imparcialitat, l'objectivitat, la publicitat i la igualtat, tant en l'accés com en la promoció professional.