“La Sinrazón” i les mentides del Govern espanyol

Editorial del diari “La Razón” del dia 30 de setembre de 2013:

“Las cuentas de la recuperación

Los Presupuestos Generales del Estado del año que viene son los de la vuelta al crecimiento económico. El ministro de Hacienda, Cristóbal Montoro, que ayer presentó en el Congreso las cuentas públicas para 2014, quiso dejar esa idea muy clara. Tan diáfana como que el próximo año no habrá subidas de impuestos y que el Ejecutivo mantendrá su compromiso de bajar el déficit. Un control del gasto público que el titular de Hacienda quiso relacionar, también, con la fortaleza política de España, pues gracias a ese amplio respaldo parlamentario con el que cuenta el Gobierno, gracias a la mayoría absoluta del PP, se ha conseguido reducir el coste de la financiación en los mercados. Nuestra estabilidad política, en palabras de Montoro, «cotiza en los mercados». Una estabilidad que ha permitido sacar adelante unos Presupuestos con un fuerte carácter social, ya que en ellos los pensionistas verán revalorizadas sus pensiones en un 0,25%. Precisamente por ese compromiso social del Gobierno, las pensiones, el desempleo y el pago de los intereses de la deuda pública «se comen» más de la mitad del gasto presupuestario previsto para el año 2014, según consta en el proyecto de PGE. En concreto, estas tres partidas suman un total de 193.801 millones de euros, lo que representa el 54,6% del gasto total contemplado en los Presupuestos, que asciende a 354.622,1 millones de euros, un 2,7 por ciento más que en 2013. No es casual que el gasto en pensiones, prestaciones por desempleo e intereses de la deuda, las partidas más cuantiosas junto con las transferencias a las Administraciones Públicas, subirá el próximo año un 3,5% en comparación con 2013.

El mayor gasto del presupuesto corresponde a las pensiones, que se llevan 127.483,83 millones de euros, lo que representa un crecimiento del 4,9% respecto al año anterior y del 35,9% del gasto total.

Otro buen ejemplo del carácter social de este proyecto de los PGE lo encontramos también en las cuentas del Ministerio de Educación para el próximo año, que ascienden a 2.150,05 millones de euros, un 10,6% más que este año y, dentro de él, la partida más importante será la de «Becas y ayudas a estudiantes», que supondrá el 67,4% del total, con una dotación de 1.448,15 millones de euros. Una realidad, negro sobre blanco, que desmonta la demagogia de la izquierda sobre los supuestos recortes en Educación. Muy al contrario, es uno de los ministerios mejor tratados por unas cuentas que apoyan en la formación una de las claves de la recuperación de nuestro país para situarlo en la senda de la salida de la crisis. Unas cuentas, en definitiva, realistas y rigurosas, de responsabilidad en el gasto, para devolver a España a la senda del crecimiento.”

Sovint anomeno els mitjans de comunicació de masses, mitjans de control social.

I no ho dic perquè sí, sinó perquè el seu sentit de la llibertat de premsa es redueix a ser els altaveus de les consignes polítiques que dicten els seus consells d'administració, controlats per grans corporacions, i el govern de torn que els subvenciona.

Amb això no vull dir que no existeixi la premsa lliure, que n'hi ha malgrat ésser de moment minoritària, sinó que, anant més enllà de la màxima de “no mossegar la mà que els dona de menjar”, els grans mitjans de comunicació comercials esdevenen gossos guardians dels interessos polítics i econòmics de les elits que els sustenten, que són les mateixes que es dediquen a que cada dia més recursos de les classes treballadores vagin a parar a les grans fortunes financeres. A empobrir els pobres i enriquir els rics cada vegada més, eixamplant la fractura social amb l'objectiu d'instaurar el neo-esclavatge del segle XXI.

Aquest editorial n'és un clar exemple. Com a prèvia cal dir que els pressupostos són el principal instrument dels governs per a dur a la pràctica les seves prioritats polítiques.

L'editorial comença qualificant els Pressupostos Generals de l'Estat per l'any 2014 els del “retorn al creixement econòmic”.

Basen aquesta afirmació en el fet perquè “el proper any no hi hauran pujades d'impostos i que l'Executiu mantindrà el seu compromís de baixar el dèficit”. I creuen que baixarà el dèficit públic perquè “gràcies a la majoria absoluta del PP, s'ha aconseguit reduir el cost del finançament als mercats”. S'estan referint a la baixada de la prima de risc espanyola en els mercats financers secundaris internacionals.

El manteniment de la càrrega fiscal i la baixada del tipus d'interès dels bons de l'estat no produeixen de manera automàtica el creixement econòmic.

L'augment dels ingressos via impostos, si es manté la càrrega fiscal actual, només pot venir perquè augmenten el salaris o perquè augmenten els beneficis empresarials. Amb les previsions governamentals de l'evolució de l'atur, i la rebaixa de salaris conseqüència de les reformes laborals, no sembla que s'hagin d'incrementar els ingressos dels impostos que carreguen les rendes de treball. En quant als beneficis empresarials, amb la política econòmica que està seguint el govern, dependrà de les exportacions i el turisme. L'augment de les exportacions, pel govern, passa per millorar la competitivitat precaritzant les condicions de treball, per competir amb el preus dels productes dels països en vies de desenvolupament. El turisme massiu genera feina estacional però sovint també precària.
D'aquesta manera, l'augment de la recaptació d'impostos la veig difícil. Sobretot sense una reforma fiscal progressiva i solidària, perquè actualment la majoria de la càrrega fiscal recau sobre les classes populars (rendes del treball, consum), molt per sobre que les benestants (societats, patrimoni, SICAV).

 

En resum, amb la política socioeconòmica del govern espanyol el mantenir els impostos tal i com estan no es generarà creixement econòmic.

Relacionar la baixada de la prima de risc amb el creixement econòmic és mantenir els dogmes econòmics que ens han dut a la crisi actual.

És seguir subordinant la política als interessos del sistema financer especulatiu internacional. I, a més, la baixada de la prima de risc no produeix de manera immediata la baixada dels interessos que l'Estat ha de pagar en les seves emissions de deute públic, com expliquen molt bé les companyes de la Plataforma per a l'auditoria ciutadana del deute (consultar www.odg.cat www.auditoriaciudadana.net www.auditoria15m.org). 
Ara bé, els dono la raó quan donen a entendre que la majoria absoluta del PP és l'escenari ideal per a que els especuladors financers segueixin fent negoci a costa, això sí, de l'empobriment de la classe treballadora i el petit empresariat productiu.

Segueix l'editorial afirmant que és aquesta “estabilitat que ha permès treure endavant uns Pressupostos amb un fort caràcter social, ja que en ells els pensionistes veuran revaloritzades les seves pensions en un 0,25%. Precisament per aquest compromís social del Govern, les pensions, l'atur i el pagament dels interessos del deute públic <es mengen> més de la meitat de la despesa pressupostària prevista per a l'any 2014, segons consta en al projecte de PGE”.

Que això ho digui el Govern em sembla un despropòsit, però que sigui a l'editorial d'un diari és una aberració periodística, perquè una cosa és ser parcial (tots els mitjans ho són) i l'altre és manipular la informació.

Parlar de fort caràcter social per apujar les pensions el mínim que preveu la llei que resulta d'una reforma que ha eliminat la garantia del manteniment del poder adquisitiu als i les pensionistes, és molt fort. Les pensions pujaran un 0,25% i l'IPC està previst que pugi un 1,5%. Això no és revaloritzar les pensions, sinó baixar-les. Un titular més encertat i veraç hagués estat:
“El Govern del PP menteix incomplint la seva promesa electoral de “no tocar” les pensions i abaixa el poder adquisitiu dels i les pensionistes per segon any consecutiu”.
 

I la segona afirmació, que relaciona el compromís social del Govern amb el fet que el 54,6% de la despesa vagi destinada a pensions, atur i pagament dels interessos del deute és pervers:

1.- Perquè la despesa en pensions prové d'uns ingressos finalistes com són les quotes a la Seguretat Social i, eventualment, el Fons de Reserva. És a dir que la Seguretat Social a dia d'avui s'autofinança. L'única prioritat política que ha demostrat el Govern espanyol respecte aquesta matèria és la voluntat de rebaixar les pensions, una mesura antisocial.

2.- Perquè la previsió de despesa en atur no s'ajusta a la despesa real. El Govern pressuposta 29.727 milions d'euros a aquesta partida, que suposa un increment del 10,1% respecte al pressupostat l'any anterior. Però, a l'actualitat, hi han 2.925.031 persones que cobren realment prestacions d'atur i el govern estima que la xifra caurà a 2.794.000 beneficiaris, amb la qual cosa esperen rebaixar la despesa real en atur un 5,3%, enlloc d'incrementar-la el 10,1% que han pressupostat.

3.- Perquè incloure en aquest "paquet social" la despesa en interessos del deute és aberrant. Els interessos, valor social? Sí gran part del deute públic prové de la socialització del deute privat bancari generat en esclatar la bombolla immobiliària, i s'ha engreixat pels atacs especulatius del sistema financer internacional al deute públic espanyol!

La voluntat social del govern respecte a aquest tema es demostraria suspenent el pagament del deute, realitzant una auditoria per determinar quina part del deute és il·legítima. Aquesta part del deute no l'hauria de pagar el poble sinó els culpables d'haver-la generat, després d'ajusticiar civil, penal i patrimonialment banquers i polítics responsables. 
De la part de deute que no sigui il·legítima s'hauria de pactar un ajornament o moratòria, per tal de destinar els 36.590 milions d'euros que aniran al pagament d'interessos del deute l'any que ve a polítiques socials i a la reactivació de l'economia real i la reforma del sistema productiu.

Al contrari d'això, el deute públic seguirà creixent (en una espiral que no sembla tenir fi) fins a arribar al 94,2% del PIB. És a dir que caldria el que es produeix a l'Estat espanyol durant un any per liquidar-lo.

Finalitza l'editorial alabant el pressupost del Ministeri d'Educació

Aquest augmentarà un 10,6%, i serà de 2150,05 milions d'euros. En destaca l'augment del 21,5% en beques. Que hi hagi un augment és positiu, sens dubte, però quan es posen els 2.150,05 milions en Educació al costat dels 36.590 milions que es destinaran a pagar interessos semblen ridículs. 
I hem de tenir en compte que l'augment en beques sembla gran si tenim en compte només l'any passat, però els 1.411 milions en beques que es destinaran l'any que ve és només 33% de l'import destinat a aquest concepte l'any 2010.

L'editorial no parla d'altres parts del pressupost que posen al descobert les veritables intencions "socials" del Govern espanyol del PP.

El pressupost del Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat s'abaixarà un 35,6%, essent el ministeri que pateix una reducció més gran. Destaca en aquest àmbit la rebaixa del 46,70 % de la partida destinada a la prestació per dependència. És a dir, que el govern se ceba amb els més febles. Segons el govern, aquesta rebaixa es produeix perquè ara ja no cal pagar l'assegurança de les cuidadores no professionals. Clar, no cal pagar-la perquè aquesta prestació la van eliminar l'any passat! A més, aquesta rebaixa significa que no es reconeixeran noves prestacions i que només arribarà per mantenir les ja reconegudes, si arriba. Les prestacions de la LISMI (persones discapacitades) patiran una davallada pressupostària del 13,5%. La Generalitat de Catalunya, reblant el clau, ha anunciat que no atorgarà més places públiques a les residències de la gent gran. 
D'això se'n diu darwinisme social.

 

La retallada en aquest ministeri no és exclusiva de l'atenció a la dependència. Si no tenim en compte aquesta partida, el pressupost del Ministeri de Sanitat baixa un 6,6%, quan la despesa sanitària només ha caigut un 0,4%. No cal ser molt intel·ligent per veure que això significarà noves retallades en sanitat pública. Ja ressona el copagament (repagament diria jo) de les medicines que es dispensen als hospitals.

La coincidència.

L'endemà d'aquest editorial, la premsa es feia ressó que els sobresous que haurien cobrat amb diner negre la majoria dels dirigents del Partit Popular no poden considerar-se delicte fiscal, perquè els cobraments anteriors al 2007 estarien prescrits i els posteriors, malgrat no estar prescrits, no superen els 120.000 euros, import mínim per ser considerat delicte fiscal, d'acord amb la reforma del codi penal feta pel Govern Aznar l'any 2003.

Així doncs, aquests Pressupostos semblen més els del tret de gràcia de les classes populars que els de la seva recuperació, per molt que puguin haver indicadors macroeconòmics i editorials periodístics enganyosos.

De tot l'explicat abans, hom conclou que el diari que te aquesta línia editorial hauria de dir-se “La Sinrazón” i el govern que elabora uns pressupostos així amb la que està caient hauria de dimitir en ple per mentider, corrupte, lladre i lacai de les elits.

Aquest article s'ha fet sense valorar la discriminació que segueixen patint els diferents territoris catalans sota administració espanyola als PGE.