.jpg)
Privatitzar és modern,
solvent, sostenible. Allò públic és retrògrad, antic, un
malbaratament insofrible en aquesta societat globalitzada.
Aquesta és la idea que
repeteixen, com un mantra, els jerarques que la classe política han
posat a dirigir -cap a l'abisme- els serveis públics.
L'AISS (Associació
Internacional de la Seguretat Social) va celebrar un seminari el
passat mes d'abril, en un centre de formació de la Seguretat Social
situat a la localitat madrilenya de Pozuelo de Alarcón, al que van
assistir 200 persones de diferents nacionalitats. Algunes d'aquestes
persones es van allotjar al luxós Hotel Colón. L'import de
l'esdeveniment, que va durar tres dies, pujà a 70.408,90 €.
A les jornades per a
Directors Provincial de l'Institut Nacional de la Seguretat Social
espanyol (INSS) realitzades al mateix centre de formació de Pozuelo
de Alarcón els dies 5 i 6 de novembre d'enguany, es passaren a net
els acords de l'AISS i, així, s'ha decidit que les empreses
financeres i d'assegurances fiquin el nas al sistema públic.
Clar, utilitzen altres
paraules, emprant un llenguatge eufemístic, amb termes que dirien
quelcom així com: “Amb la finalitat de col·laborar
responsablement en la sostenibilitat i adequació del sistema públic
en un entorn de crisi global...”.
El cas és que un dels
grans acords d'aquesta doble trobada va ser el compromís d'enviar
a tota la població treballadora més gran de 50 anys un informe
anual on se l'informarà de l'import de la seva futura pensió. La
intenció és clara: convidar la gent, a la vista de la misèria en
que es convertirà la seva futura pensió, a subscriure, si pot, un
pla privat de pensions. La ministra del ram, Fátima Báñez va
defensar aquesta mesura “innovadora” com un “avenç històric”
que facilitarà a la ciutadania la “presa de decisions”...”Un
camí cap a sistemes més solvents (llegeixis plans privats de
pensions...) i també més sostenibles (llegeixis el mateix). En
aquestes jornades, es va informar que aquest compromís es duria a
terme a partir de maig del proper any.
Tot això no és casual,
la campanya està iniciada i pactada per endavant.
Comprovem com, des de fa
alguns mesos, i cada dia amb més freqüència, les entitats
financeres ens inunden amb anuncis multicolors protagonitzats per
suposats jubilats sense arrugues, amb un somriure perlat d'implants
dentals perfectament alineats, amb una música suggerent de fons, en
un paisatge de prada gallega a ple sol o en platges caribenyes a on
mulats i mulates miren amb un estat d'èxtasi al pla pensionista del
BBVA, La Caixa, de Bankia, del Banc Sabadell, de ING, ..., que ens
convida a subscriure els tant preuats plans. Vaja, que entren ganes
de sortir corrents a fer-se un pla de pensions tan atractiu si no fos
perquè la nòmina no dona per a mes.
Tot encaixa perfectament.
Els polítics cavernaris que van d'ultramoderns i liberals segueixen
fil per randa un guió prefixat per la troika: Mentides mediàtiques
que posen en dubte la solvència del sistema públic de pensions
(infinitament millor que la demostrada per la banca, no ho oblidem),
reforma del sistema de Seguretat Social que rebaixa les pensions
públiques a nivells de subsistència (volent crear la necessitat
d'un pla de pensions privat si es vol una pensió digna) i beneficis
fiscals públics als plans privats de pensions. Finalment, jubilació
dels polítics que desmantellen els serveis públics als consells
d'administració d'entitats financeres, asseguradores, i empreses
privatitzades.
L'estratègia és clara i
una demostració més de com el fenomen anomenat de la porta
giratòria (“responsables” de la cosa pública que passen al
sector privat i a l'inrevés) és vigent, però s'està simplificant,
ja no caldrà donar la volta. Volen estar a dins i volen quedar-s'ho
tot, tot i tot.
Santiago Herranz i Òscar
Mendoza, delegats sindicals de CGT-CAT a la Seguretat Social.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada