Estic llegint l'informe nº 9 del seminari d'economia crítica Taifa. No ho estic fent al ritme que voldria, per manca de temps pels compromisos persoals i professionals que tinc. Malgrat això, i havent-me llegit només la primera part, crec que és un dels documents interessants a l'hora d'abordar el procés programàtic i de definició estratègica en el que està immersa la CUP i l'esquerra alternativa en general.
En aquesta entrada he extractat alguns passatges d'aquesta primera part, anomenada "una brúixola cap a la societat alternativa".
Reflexionant sobre les alternatives al capitalisme
(extractes
de la primera part de l'informe del seminari d'economia crítica
Taifa nº 9)
És
evident que la transformació de la societat no és un acte que es
realitza en un moment donat o d'un dia per a l'altre, sinó un procés
permanent i doble, de resistència al capitalisme i de construcció
d'una societat diferent, que, en canvi, ha d'iniciar-se a l'interior
dels ordres socials vigents.
S'ha
de fer de l'Utopia un espai fora de la lògica del capital, però no
hi ha altra via que iniciar-se dins del capitalisme existent. Per
això, moltes actuacions transformadores seran, en si mateixes,
contradictòries, perquè vivim en el capitalisme i quasi qualsevol
cosa que es proposi enfonsa les seves arrels en el mateix i, segons
l'orientació que se li doni poden ser transformadores o
integradores.
Estratègia de canvi
Encara
avui, sovint es considera que la manca d'una visió compartida
sobre com ha de ser una societat alternativa limita la creació d'una
oposició social majoritària al sistema vigent. Quasi sempre fins fa
poc, es considerava que qualsevol alternativa al sistema capitalista
actual, hauria de tenir com a punt de partida un sistema previ, un
disseny completament elaborat, compacte i coherent al que associar-se
i pel que lluitar.
Considerem
que no és per manca de plans teòrics alternatius que es manté el
capitalisme i que, avui, una societat alternativa necessita molt més
que un pla teòric previ. La transformació social no pot consistir
en la implementació d'un pla elaborat prèviament des de fora. No
pot consistir en un disseny unitari que qui aconsegueix el poder
construeix de cop i imposa a la resta de la societat. La idea d'un
disseny previ de l'alternativa pot ser útil, com a orientació
general a llarg termini, però no és necessària com a instrument
immediat d'acció, perquè això suposaria entendre-la com quelcom
que es pot fer des de fora del cos social, com un programa que unes
quantes persones poden redactar.
Treballant alhora i enxarxant-se.- Cada
grup social que te la voluntat de treballar per a la transformació
hauria d'anar actuant segons la seva anàlisi, la seva perspectiva
política i el seu mètode particular per avançar cap a la societat
alternativa.
S'inicien
diferents processos de transformació que poden convergir o no amb
els que altres plantegen. Cada grup, a mesura que vagi progressant el
seu projecte, hauria d'intentar establir relacions, enllaços i
connexions amb altres grups afins, per tal d'aprofitar al màxim les
sinergies que poden produir-se, coordinant-se amb altres grups en els
objectius essencials però en la diversitat d'orientacions.
Una
àmplia expansió d'aquests processos, de tal manera que la feina
col·lectiva dels nombrosos grups socials que pretenen el canvi es
coordini i s'articuli, podria donar lloc a quotes creixents
d'influència a la societat, fins que eventualment vagin creixent,
desenvolupant-se i consolidant-se noves formes de fer social que
suposin gèrmens de la nova societat desitjada.
Amb
aquesta concepció, ja no és necessària una visió prèvia
homogènia, unitària, completa i tancada de l'alternativa. No es
necessita estrictament una alternativa, sinó que des de la base
s'han d'anar construint projectes diferents i múltiples, i que la
seva relació harmònica constituirà la societat del futur.
En
certa manera, podria considerar-se que és tot el conjunt el que ve a
constituir una dinàmica alternativa. Un procés de transformació
que mai arribarà a la seva fi perquè és perfectible i sempre hi
haurà nous àmbits que transformar i noves propostes que plantejar
per a la millora col·lectiva.
Estratègia de canvi.- En
aquest marc, és tot el conjunt de subjectes, instruments i processos
el que constituirà una estratègia de canvi, resultant dels
projectes dels diferents col·lectius.
El
procés mateix de lluita i transformació i la societat alternativa
estan integrats dialècticament, i l'avenç del primer constitueix el
desenvolupament de la segona.
Els
subjectes de canvi
Els
subjectes de canvi per a nosaltres són aquelles persones, grups, o
col·lectius que de manera conscient i voluntària es plantegen
participar en la reflexió teòrica i a la praxis per a la
transformació social.
Una
de les seves tasques principals és aconseguir les màximes sinergies
entre els diferents subjectes amb l'objectiu de poder enllaçar amb
projectes més rics i profunds des de la seva naturalesa
transformadora.
En
les condicions actuals el que ha sigut considerat tradicionalment com
a subjecte de canvi, la classe obrera, ha canviat substancialment. No
obstant això, tot i reconeixent aquests canvis, mantenim la vigència
de la necessitat de la lluita de classes entre posseïdors i
desposseïts, dominants i dominats. És necessari expandir aquest
concepte (classe obrera): més enllà de la seva estricta posició en
el procés productiu considerem que avui, els subjectes de canvi han
d'identificar-se per la seva implicació a la dinàmica de lluita per
la transformació social. El seu paper com a tals depèn de
l'assumpció de consciència col·lectiva de pertinença a la classe
desposseïda. Degut a això, el subjecte de canvi ha d'incloure a
totes aquelles persones afectades pel desplegament de la lògica
d'acumulació del capitalisme. No només en l'àmbit econòmic, sinó
també en les relacions amb el medi, les relacions de gènere, els
moviments per l'autodeterminació, etc.
Més
enllà de la seva estricta posició en el procés productiu ha de ser
la seva implicació a la dinàmica de lluita per la transformació
social la que ens porti a identificar la composició del subjecte de
canvi.
Els instruments, les eines
Els
instruments per a intentar aconseguir una societat diferent són
innumerables, des de l'organització de col·lectius particulars fins
als fòrums mundials, passant per les cooperatives, les reformes
fiscals, l'okupació, etc. Tot allò que pugui ajudar a avançar cap
a una societat alternativa és una eina per al canvi.
Respecte
als instruments, és fonamental no incórrer en contradiccions entre
la societat a la que volem arribar i els instruments que volem
utilitzar per arribar-hi. Per a poder acceptar o refusar qualsevol
instrument, aquest ha de ser congruent amb la societat que es pretén.
Instruments
forts.- Els instruments són molt i diversos. Alguns van més
directament contra el sistema, tracten d'establir noves formes
d'actuar i viure, podríem anomenar-los instruments forts. Existeixen
instruments i activitats fortes legals, però també bastants
d'aquests són considerats il·legals.
Exemples:
la ocupació d'habitatges o edificis buits, l'ocupació de fàbriques,
etc.
Aquests
tipus d'instruments i activitats, en general obertament
anticapitalistes, són actuacions transformadores i és molt
necessari que s'expandeixin.
Instruments
febles.- Per altra banda, altres instruments i activitats, més
freqüents i abundants, tenen un caràcter més dubtós perquè
encara que es poden utilitzar contra el sistema, poden servir per
consolidar i legitimar el capitalisme; per això els considerem
instruments febles.
Exemples:
drets de l'estat del benestar, les millores salarials i laborals, les
regulacions financeres, les reformes fiscals, etc.
De
vegades els esforços per mantenir i ampliar aquests elements poden
tenir un caràcter transformador, fort, si es consideren com a
constitutius de drets socials inalienables, però en certs contextos
són instruments que reforcen la legitimació del sistema.
Instruments
febles més clars encara poden ser la majoria de les polítiques
dedicades a mitigar les conseqüències de l'atur, la pobresa, la
marginació, així com una àmplia varietat d'ONG dedicades a
projectes que en cap moment qüestionen l'estructura de poder del
país, ni el sistema social vigent.
El
capitalisme és extraordinàriament hàbil per a integrar al seu si
tot allò que el pot posar en perill, amb la qual cosa ens trobem
sovint que moltes actuacions que s'inicien contra el capitalisme
poden acabar cooperant o reforçant amb ell.
Com
treballar contra el sistema sense convertir-se alhora en reformistes
del mateix i provocar que aquest sigui acceptat amb més facilitat?
És
pràcticament impossible dir teòricament què condueix a una
alternativa total i què no. Només la pràctica i la reflexió
contínua sobre aquest fet ens permetrà intentar que el rumb no
sigui reformista.
Tots
aquests plantejaments podrien ser vàlids si busquen com a objectiu
final la transformació i tracten que es duguin a terme segons els
criteris d'una societat genuïnament alternativa. Els més
reformistes suposaran un procés més lent i limitat, els més
radicals avançar més de pressa.
L'adopció
dels diferents instruments dependrà de l'evolució que cada
col·lectiu faci de les garanties de transformació que cada
instrument potencialment tingui, d'acord amb les possibilitats de
poder dur-lo a la pràctica en cada cas.
En conclusió
En
el nostre context, per tant, el procés de canvi o transformació
suposa la posada en pràctica dels instruments i les actuacions pels
subjectes de transformació en el marc de cada projecte.
Els
subjectes, els instruments i les accions es confronten i vinculen amb
la realitat concreta a través del procés de transformació i és
mitjançant aquesta dinàmica que es validen o no, tant els subjectes
com els instruments i actuacions proposades.
Els
diferents projectes hauran d'aspirar a agrupar els seus plantejaments
semblants per a reforçar-se, però mai definir prèviament la
necessitat d'encaixar a tots al mateix procés.
S'ha
de considerar-se quins han de ser els mínims comuns que han de
constituir les bases sobre les que establir aliances.
L'aproximació
entre projectes, la suma de forces cooperant per a objectius
similars, donarà lloc a un procés social de treball conjunt cada
vegada més ampli, per anar afrontant cada vegada més tasques de
transformació.
De
fet, tota la feina política i social que s'està efectuant no deixa
de ser ja part del gran procés de transformació necessari.
Per llegir l'informe sencer:
http://seminaritaifa.org/2013/05/25/taifa-09-reflexionant-sobre-les-alternatives/