MOBILITZACIÓ POPULAR PER EMPÈNYER EL PROCÉS CAP A LA INDEPENDÈNCIA I EL SOCIALISME

En els darrers dies han succeït una sèrie d'esdeveniments i declaracions de les organitzacions polítiques i socials del Principat que porten a posicionar-me a favor d'una mobilització popular a curt termini que visualitzi:

• Que el poble ha de ser un agent actiu en el procés sobiranista.
• Que el procés sobiranista ha de ser l'exercici del dret a l'autodeterminació.
• Que el procés d'autodeterminació ha d'assentar els fonaments d'una nova estructura social, econòmica i política.

És necessària, en aquesta fase del procés, una mobilització massiva com a resposta a les agressions espanyoles, al protagonisme institucional que pretenen els partits polítics que donen suport al govern de la Generalitat de Catalunya, i a l'actitud tèbia, per no dir passiva, de les organitzacions socials.

Per aconseguir una fita com la independència no serà suficient l'acció institucional. El poble no ha de ser un agent passiu a remolc del que facin els nostres representants institucionals. Al contrari, el poble és l'agent actiu en qualsevol procés que es vulgui democràtic, i ha de ser la mobilització ciutadana la que condicioni l'actuació institucional i no a l'inrevés.

De fet, així ha estat fins ara. Les consultes populars i les manifestacions massives han situat en el centre de les agendes i accions polítiques dels partits institucionals el dret a l'autodeterminació. M'estic referint a les organitzacions polítiques que “s'han apuntat” al dret a decidir, a l'estat propi, o a qualsevol altre eufemisme per no dir dret a l'autodeterminació i independència, només des d'aquell moment.

És necessària, en aquesta fase del procés, una mobilització massiva per a que el plantejament que es faci no sigui en termes de relacions Espanya-Catalunya sinó que abasti tots els aspectes de l'autodeterminació:

Relació Espanya-Catalunya

Relació Principat-resta dels Països Catalans

Relacions internacionals: amb la UE, OTAN, etc

Model de país: estructura territorial, política, econòmica i social

Si el procés és d'autodeterminació i es vol veritablement democràtic no pot

prefigurar un model determinat de país i de relacions. En aquest sentit, o es realitza un procés de debat col·lectiu sobre aquests temes abans de fer el referèndum d'autodeterminació, o bé la consulta ha de tenir com a resultat l'apertura d'un procés constituent que finalitzi amb la constitució d'un estat les bases del qual han estat un procés col·lectiu, popular i democràtic.

 

És necessària, en aquesta fase del procés, una mobilització massiva perquè les classes populars catalanes han de començar a dir la seva respecte a quina estructura social, econòmica i política vol.

Evidentment el disseny del nou país que volem no es farà en una manifestació sinó que ha de ser el fruit d'un procés de debat col·lectiu que la CUP i altres agents de la Unitat Popular estan fent ja.

Ara bé, totes les mobilitzacions socials que es rodueixen avui dia, sectorials, contra les retallades i la deutecràcia, han de començar a fer-se visibles per        condicionar el procés sobiranista des de ja.

És a dir que han de trascendir les reivindicacions sectorials i confluir en una mobilització on es destaqui la defensa del dret a l'autodeterminació com a oportunitat per construir una societat més justa on les seves reivindicacions actuals formin part del passat per haver assolit els objectius que es plantegen.

Un company del sector de l'Ensenyament m'explicava com s'està demanant suport als i les ensenyants en contra de la LOMCE (per motius obvis ell està en contra de la llei Wert) però sense que es qüestioni per a res la Llei d'Educació de Catalunya (LEC) que conté molts aspectes de model educatiu iguals o similars a la LOMCE.

 

D'altra banda també observo com des del Secretariat de l'ANC s'estan impulsant actes on el missatge que preval és el suport incondicional al govern d'Artur Mas, sense que hi hagi hagut, que sàpiga, un debat profund en les seves bases sobre aquest tema i tenint en compte que a les bases de l'ANC hi participen moltes companyes de l'Esquerra Independentista i molta altra gent que no comparteix la política econòmica liberal que és la senya d'identitat del govern de CIU a qui ERC dona suport.

Des del meu punt de vista, aquesta mobilització massiva s'ha de fer aquest estiu, abans de la diada de l'11 de setembre i, al meu entendre, l'ha d'impulsar l'Esquerra Independentista però s'ha d'adreçar als amplis sectors socials als que m'he referit abans.

 

Crec que ha de fer-se abans de la diada del Principat perquè encara no s'ha fet (i ja va essent hora) una mobilització que aplegui, alhora, el sentir de les tres principals lluites que s'han produït a casa nostra sota el paraigües de l'autodeterminació com a oportunitat per a solucionar-les:

• La lluita pel dret a decidir, amb els seus màxims exponents en les consultes que començaren a Arenys de Munt i la massiva manifestació de l'any passat.
• La lluita contra les retallades i la deutecràcia expressades en múltiples mobilitzacions i de múltiples colors.
• La lluita per la regeneració democràtica i contra la corrupció encarnada en el moviment del 15M.

També crec que s'ha de fer abans de setembre perquè la propera tardor pot suposar un pas endavant cap a un procés veritablement democràtic o es pot començar a consumar l'enèssima traició i, davant d'aquesta perspectiva, la classe política i qui es pretén elit social han de sentir de ben aprop l'alè de les classes populars que reclamen que volen un país lliure però per poder construir una societat justa.