Recordant Ovidi a voltes amb la LAPAO

En veure que el Parlament d'Aragó ha aprovat anomenar oficialment el català que es parla a la Franja de Ponent LAPAO, m'ha vingut al cap una frase atribuïda a Ovidi Montllor, aquella que diu que "Hi ha gent a qui no li agrada que es parle, s'escriga o es pense en català. És la mateixa a qui no li agrada que es parle, s'escriga o es pense".

Sovint es legisla per canviar la realitat, cosa que no és "per se" dolent. Penso per exemple les polítiques de foment  en determinades situacions injustes o minoritzades. L'establiment de la paritat per assolir una major igualtat de gènere, o les bonificacions a la contractació de determinats col·lectius que tenen més difícil l'accés al mercat laboral en serien exemples.

Ara bé, no hi han prou qualificatius per definir situacions  com la que ens ocupa, quan un govern pretén destruir una part de la realitat cultural i social del seu poble utilitzant la legislació per confondre. La Llei de Llengües s'hauria de dir la Llei per acavar amb les llengües d'Aragó.

Com diuen els companys de la CUP de Ponent-Pirineus: astí parlem català.