Una brúixola cap a la societat alternativa

Estic llegint l'informe nº 9 del seminari d'economia crítica Taifa. No ho estic fent al ritme que voldria, per manca de temps pels compromisos persoals i professionals que tinc. Malgrat això, i havent-me llegit només la primera part, crec que és un dels documents interessants a l'hora d'abordar el procés programàtic i de definició estratègica en el que està immersa la CUP i l'esquerra alternativa en general. 

En aquesta entrada he extractat alguns passatges d'aquesta primera part, anomenada "una brúixola cap a la societat alternativa".

 

Reflexionant sobre les alternatives al capitalisme

(extractes de la primera part de l'informe del seminari d'economia crítica Taifa nº 9)

 

És evident que la transformació de la societat no és un acte que es realitza en un moment donat o d'un dia per a l'altre, sinó un procés permanent i doble, de resistència al capitalisme i de construcció d'una societat diferent, que, en canvi, ha d'iniciar-se a l'interior dels ordres socials vigents.

S'ha de fer de l'Utopia un espai fora de la lògica del capital, però no hi ha altra via que iniciar-se dins del capitalisme existent. Per això, moltes actuacions transformadores seran, en si mateixes, contradictòries, perquè vivim en el capitalisme i quasi qualsevol cosa que es proposi enfonsa les seves arrels en el mateix i, segons l'orientació que se li doni poden ser transformadores o integradores.

Estratègia de canvi

Encara avui, sovint es considera que la manca d'una visió compartida sobre com ha de ser una societat alternativa limita la creació d'una oposició social majoritària al sistema vigent. Quasi sempre fins fa poc, es considerava que qualsevol alternativa al sistema capitalista actual, hauria de tenir com a punt de partida un sistema previ, un disseny completament elaborat, compacte i coherent al que associar-se i pel que lluitar.

Considerem que no és per manca de plans teòrics alternatius que es manté el capitalisme i que, avui, una societat alternativa necessita molt més que un pla teòric previ. La transformació social no pot consistir en la implementació d'un pla elaborat prèviament des de fora. No pot consistir en un disseny unitari que qui aconsegueix el poder construeix de cop i imposa a la resta de la societat. La idea d'un disseny previ de l'alternativa pot ser útil, com a orientació general a llarg termini, però no és necessària com a instrument immediat d'acció, perquè això suposaria entendre-la com quelcom que es pot fer des de fora del cos social, com un programa que unes quantes persones poden redactar.

Treballant alhora i enxarxant-se.- Cada grup social que te la voluntat de treballar per a la transformació hauria d'anar actuant segons la seva anàlisi, la seva perspectiva política i el seu mètode particular per avançar cap a la societat alternativa.

S'inicien diferents processos de transformació que poden convergir o no amb els que altres plantegen. Cada grup, a mesura que vagi progressant el seu projecte, hauria d'intentar establir relacions, enllaços i connexions amb altres grups afins, per tal d'aprofitar al màxim les sinergies que poden produir-se, coordinant-se amb altres grups en els objectius essencials però en la diversitat d'orientacions.

Una àmplia expansió d'aquests processos, de tal manera que la feina col·lectiva dels nombrosos grups socials que pretenen el canvi es coordini i s'articuli, podria donar lloc a quotes creixents d'influència a la societat, fins que eventualment vagin creixent, desenvolupant-se i consolidant-se noves formes de fer social que suposin gèrmens de la nova societat desitjada.

Amb aquesta concepció, ja no és necessària una visió prèvia homogènia, unitària, completa i tancada de l'alternativa. No es necessita estrictament una alternativa, sinó que des de la base s'han d'anar construint projectes diferents i múltiples, i que la seva relació harmònica constituirà la societat del futur.

En certa manera, podria considerar-se que és tot el conjunt el que ve a constituir una dinàmica alternativa. Un procés de transformació que mai arribarà a la seva fi perquè és perfectible i sempre hi haurà nous àmbits que transformar i noves propostes que plantejar per a la millora col·lectiva.

Estratègia de canvi.- En aquest marc, és tot el conjunt de subjectes, instruments i processos el que constituirà una estratègia de canvi, resultant dels projectes dels diferents col·lectius.

El procés mateix de lluita i transformació i la societat alternativa estan integrats dialècticament, i l'avenç del primer constitueix el desenvolupament de la segona.

Els subjectes de canvi

Els subjectes de canvi per a nosaltres són aquelles persones, grups, o col·lectius que de manera conscient i voluntària es plantegen participar en la reflexió teòrica i a la praxis per a la transformació social.

Una de les seves tasques principals és aconseguir les màximes sinergies entre els diferents subjectes amb l'objectiu de poder enllaçar amb projectes més rics i profunds des de la seva naturalesa transformadora.

En les condicions actuals el que ha sigut considerat tradicionalment com a subjecte de canvi, la classe obrera, ha canviat substancialment. No obstant això, tot i reconeixent aquests canvis, mantenim la vigència de la necessitat de la lluita de classes entre posseïdors i desposseïts, dominants i dominats. És necessari expandir aquest concepte (classe obrera): més enllà de la seva estricta posició en el procés productiu considerem que avui, els subjectes de canvi han d'identificar-se per la seva implicació a la dinàmica de lluita per la transformació social. El seu paper com a tals depèn de l'assumpció de consciència col·lectiva de pertinença a la classe desposseïda. Degut a això, el subjecte de canvi ha d'incloure a totes aquelles persones afectades pel desplegament de la lògica d'acumulació del capitalisme. No només en l'àmbit econòmic, sinó també en les relacions amb el medi, les relacions de gènere, els moviments per l'autodeterminació, etc.

Més enllà de la seva estricta posició en el procés productiu ha de ser la seva implicació a la dinàmica de lluita per la transformació social la que ens porti a identificar la composició del subjecte de canvi.

Els instruments, les eines

Els instruments per a intentar aconseguir una societat diferent són innumerables, des de l'organització de col·lectius particulars fins als fòrums mundials, passant per les cooperatives, les reformes fiscals, l'okupació, etc. Tot allò que pugui ajudar a avançar cap a una societat alternativa és una eina per al canvi.

Respecte als instruments, és fonamental no incórrer en contradiccions entre la societat a la que volem arribar i els instruments que volem utilitzar per arribar-hi. Per a poder acceptar o refusar qualsevol instrument, aquest ha de ser congruent amb la societat que es pretén.

Instruments forts.- Els instruments són molt i diversos. Alguns van més directament contra el sistema, tracten d'establir noves formes d'actuar i viure, podríem anomenar-los instruments forts. Existeixen instruments i activitats fortes legals, però també bastants d'aquests són considerats il·legals.

Exemples: la ocupació d'habitatges o edificis buits, l'ocupació de fàbriques, etc.

Aquests tipus d'instruments i activitats, en general obertament anticapitalistes, són actuacions transformadores i és molt necessari que s'expandeixin.

Instruments febles.- Per altra banda, altres instruments i activitats, més freqüents i abundants, tenen un caràcter més dubtós perquè encara que es poden utilitzar contra el sistema, poden servir per consolidar i legitimar el capitalisme; per això els considerem instruments febles.

Exemples: drets de l'estat del benestar, les millores salarials i laborals, les regulacions financeres, les reformes fiscals, etc.

De vegades els esforços per mantenir i ampliar aquests elements poden tenir un caràcter transformador, fort, si es consideren com a constitutius de drets socials inalienables, però en certs contextos són instruments que reforcen la legitimació del sistema.

Instruments febles més clars encara poden ser la majoria de les polítiques dedicades a mitigar les conseqüències de l'atur, la pobresa, la marginació, així com una àmplia varietat d'ONG dedicades a projectes que en cap moment qüestionen l'estructura de poder del país, ni el sistema social vigent.

El capitalisme és extraordinàriament hàbil per a integrar al seu si tot allò que el pot posar en perill, amb la qual cosa ens trobem sovint que moltes actuacions que s'inicien contra el capitalisme poden acabar cooperant o reforçant amb ell.

Com treballar contra el sistema sense convertir-se alhora en reformistes del mateix i provocar que aquest sigui acceptat amb més facilitat?

És pràcticament impossible dir teòricament què condueix a una alternativa total i què no. Només la pràctica i la reflexió contínua sobre aquest fet ens permetrà intentar que el rumb no sigui reformista.

Tots aquests plantejaments podrien ser vàlids si busquen com a objectiu final la transformació i tracten que es duguin a terme segons els criteris d'una societat genuïnament alternativa. Els més reformistes suposaran un procés més lent i limitat, els més radicals avançar més de pressa.

L'adopció dels diferents instruments dependrà de l'evolució que cada col·lectiu faci de les garanties de transformació que cada instrument potencialment tingui, d'acord amb les possibilitats de poder dur-lo a la pràctica en cada cas.

En conclusió

En el nostre context, per tant, el procés de canvi o transformació suposa la posada en pràctica dels instruments i les actuacions pels subjectes de transformació en el marc de cada projecte.

Els subjectes, els instruments i les accions es confronten i vinculen amb la realitat concreta a través del procés de transformació i és mitjançant aquesta dinàmica que es validen o no, tant els subjectes com els instruments i actuacions proposades.

Els diferents projectes hauran d'aspirar a agrupar els seus plantejaments semblants per a reforçar-se, però mai definir prèviament la necessitat d'encaixar a tots al mateix procés.

S'ha de considerar-se quins han de ser els mínims comuns que han de constituir les bases sobre les que establir aliances.

L'aproximació entre projectes, la suma de forces cooperant per a objectius similars, donarà lloc a un procés social de treball conjunt cada vegada més ampli, per anar afrontant cada vegada més tasques de transformació.

De fet, tota la feina política i social que s'està efectuant no deixa de ser ja part del gran procés de transformació necessari.

Per llegir l'informe sencer:

http://seminaritaifa.org/2013/05/25/taifa-09-reflexionant-sobre-les-alternatives/