Estem
en ple procés d'elaboració de programa polític a la CUP i també
de definició de les línies estratègiques a seguir. Aquest
procés es clourà a a la propera Assemblea Nacional prevista per a
la tardor.
Sense
voler interferir en la feina que estan portant a terme els grups de
treball sectorial i de la que farà el grup redactor de documents,
m'agradaria fer una recomanació de lectura perquè crec que
el llibre al que em referiré pot aportar alguns elements tant
programàtics com estratègics que poden ser útils en aquests
moments en els que ens trobem.
Amb
aquesta recomanació no vull dir que estigui d'acord amb tot el que
s'exposa al llibre, ni tampoc que no ens haguem de fixar amb altres
lectures i documents, tant clàssics com recents, però crec que
molts dels principis i eines que proposa l'autor poden ser vàlides
per superar la crisi sistèmica en la que estem immersos, avançant
cap a una societat més justa.
És
en aquest moment que hem de debatre sobre aquests temes, per
contraposar un veritable procés constituent a les temptacions del
“sobiranisme transversal” d'acceptar defugir dels debats sobre
model social, econòmic, productiu i polític en les passes que es
prenguin per exercir el dret a l'autodeterminació. No podem validar
un sistema que ens ha aportat a l'atzucac, ni esperar a després de
la independència per situar al centre del debat polític el model de
país que volem. Ha de ser en aquest procés mateix on es dirimeixin
aquests aspectes per dos motius: per a que sigui un veritable procés
d'autodeterminació i per a atraure a la majoria social de canvi
necessària per al procés democràtic de construcció nacional.
El
llibre que vull recomanar és “Adéu capitalisme, 15M-2031”
del cooperativista de Gramenet del Besós Jordi Garcia Jané,
publicat per l'Editorial Icària, on proposa el que anomena
“ecodemocràcia cooperativa” un concepte sociopolític al que
s'arribaria mitjançant l'estratègia d'empoderament popular.
Presentació del llibre a la plaça de la revolució de Gràcia. Foto extreta de l'article d'Alba Gómez al setmanari Directa
Al
llibre es dibuixa un nou sistema polític “que combina
procediments de democràcia directa amb d'altres de democràcia
representativa i formes de participació físiques amb altres de
virtuals.”
“Els
principis generals en què s'inspira són:
- Escala humana: Els grups socials han de tenir una dimensió apropiada per permetre que la majoria dels seus membres puguin sentir-se partícips de les decisions que els afecten.
- Autonomia democràtica: Totes les persones tenen el dret de participar directament en les decisions col·lectives que incideixen en les seves vides i consideren rellevants.
- Dispersió del poder: La concentració de poder polític i econòmic en poques mans desemboca en el burocratisme i la tirania. L'arquitectura del nou sistema ha de dispersar el poder de manera que poders múltiples i dispersos s'equilibrin entre ells.
- Primacia de la sobirania de la ciutadania respecte de la dels representants: L'expressió de la sobirania popular de cada territori ha de poder prevaler en qualsevol moment per sobre dels representants o de qualsevol norma o poder constituït.
- Primacia del legislatiu respecte de l'executiu: El Parlament ha de recuperar la potestat legislativa que havia estat progressivament acaparada per l'executiu.
- Fidelitat, inclusivitat i control de la democràcia representativa: S'ha d'ampliar el nombre de persones que tenen dret a elegir i ser elegides, inventar sistemes de sufragi que reflecteixin més fidelment la voluntat popular i instaurar mecanismes de control sobre els representants.
- Participació integral: Les persones han de poder participar en la presa de decisions, però també en la formulació, la deliberació, l'execució, el seguiment, la fiscalització i l'avaluació de les polítiques públiques.
- Autoorganització ciutadana: S'ha d'afavorir la capacitat de la ciutadania per associar-se i organitzar-se de manera que pugui exercir una influència directa en l'esfera pública estatal.
- Recursos, garanties i incentius a la participació: Per fer possible un sistema de democràcia participativa i inclusiva, s'ha de dotar les persones de recursos, garanties i incentius per participar.
- Democratització i humanització del sistema judicial, penal i penitenciari: S'ha de garantir la independència del poder judicial respecte dels poders executiu i legislatiu, així com la seva dependència respecte a la majoria social, la qual cosa comporta l'elecció democràtica dels seus òrgans màxims. A més, s'ha de potenciar la justícia conciliadora i adequar delictes i penes als nous valors socials.
- Governança democràtica mundial: Les institucions internacionals s'han d'enfortir i dotar de legitimitat per poder gestionar la interdependència entre els pobles del món, per tal que representin democràticament la població mundial i afrontin amb èxit els problemes col·lectius que tenim, com ara la degradació ecològica, l'armament nuclear, la guerra, la fam, la superpoblació, la corrupció i la desigualtat social.
- Transarmament: Les forces militars i policials s'han de reemplaçar gradualment per forces de pau no violentes que protegeixin els drets de les persones amb mètodes no violents.
Els
dotze principis esmentats es poden plasmar en dissenys institucionals
diversos. Aquesta demodiversitat és bona, perquè cada disseny
s'adapta millor a un context determinat i perquè permet després
enriquir cada un d'ells amb les ensenyances dels altres, a manera de
codis oberts.”
En
quant al sistema econòmic, Garcia Jané prefigura un sistema
financer públic amb restriccions a la lliure circulació de
capital, un sistema monetari de naturalesa telemàtica “format
per una moneda nacional, complementat per monedes comarcals i
socials”, i una planificació participativa de l'economia.
També es dona valor a l'ecologisme des de tots els vessants i el
retorn al consum de proximitat.
Dibuixa
una estructura econòmica mixta amb diferents formes empresarials:
- Empreses públiques estratègiques que produirien els béns i serveis considerats essencials com l'aigua, l'energia, els transports col·lectius, etc.
- Empreses públiques de gestió cooperativa: de propietat pública, estarien arrendades a col·lectius de treballadors i treballadores.
- Cooperatives de diferents tipus.
- Societats Limitades.
- Treballadors i treballadores autònomes.
Les
diferents formes empresarials responen a quatre sectors econòmics:
el lucratiu privat, el no lucratiu social, el no lucratiu públic i
el lucratiu públic. Tot i aquesta diversitat, imagina una societat
on s'ha posat fi a la propietat privada dels mitjans de producció
més importants.
La
jornada laboral es redueix, “ajudant a revalorar i
distribuir millor el treball reproductiu entre homes i dones, a
més d'augmentar sensiblement les activitats comunitàries”.
Els
poders públics garanteixen un ingrés bàsic per a totes les
persones que no tinguin recursos econòmics i es fixa una
limitació a la riquesa admissible, posa l'exemple de l'1:50
sumant renda i patrimoni (no tenint en compte l'habitatge habitual i
altres bens o patrimonis). La propietat del sòl és pública
i es respecte l'ús de fruit dels habitatges.
Com
deia al principi d'aquest article, l'autor no només descriu una
“futura societat” sinó que a la primera part del llibre descriu
l'estratègia per a arribar-hi partint de la situació actual.
L'estratègia
la defineix com d'empoderament popular, mitjançant la generació de
contrapoders, la mobilització no violenta i la via electoral.
La
generació de contrapoers vindria a ser dur ja a la pràctica tot
allò que es pugui fer actualment i que encaixaria amb la societat
pensada.
En
quant a la mobilització no violenta, l'autor, després de fer un
al·legat a la utilitat i el valor de la mobilització per aconseguir
drets i fites socials, descriu les virtuts que te la no violència
per sobre de la mobilització insurreccional violenta.
La
via electoral la planteja com a complement a les dues altres
estratègies i la creu necessària tot i que alerta dels riscos de la
institucionalització i en marca alguns límits per a garantir que
aquest efecte no desitjable no es produeixi.
En
definitiva, considero que les aportacions que fa Jordi Garcia Jané
al seu llibre “Adéu capitalisme 15m-2031” als debats que hi han
oberts, i d'altres que s'han d'obrir, s'han de tenir en compte pel
que ofereixen tant programàticament com estratègicament a la
construcció de la Unitat Popular.
Segurament
moltes de vosaltres ja l'haureu llegit. Espero que gràcies a aquest
article algú descobreixi una bona lectura que convida a la reflexió
i anima al debat i si, com jo , l'heu llegit, us entrin ganes de
tornar-lo a fullejar.
Per
a més informació sobre aquest llibre hi ha el bloc:
i
el grup de facebook “Adéu, capitalisme”:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada