PONI DE TROIA

RETALLADES AMAGADES: LA DESINDEXACIÓ

Fa just una setmana semblava que els auguris de noves retallades es difuminaven quan no es concretaven, a la roda de premsa posterior al Consell de Ministres espanyol, mesures directes de retalls de drets socials.

Res més lluny de la realitat. Hem vist, aquesta setmana, les receptes que el govern espanyol a enviat a la Unió Europea en un informe que preveu aplicar-se cap al setembre, amb retallades on més mal fa, a la Dependència i altres drets de contingut social, que mereixen un post a part.

Va passar per alt, però, per a la premsa i l'opinió pública, el que sí que es va aprovar divendres, la tramitació de la llei de desindexació. En resum, significa que ja no es prendrà l'IPC com a referència per a actualitzacions automàtiques de salaris, pensions i ajudes, cosa que suposarà la possibilitat que aquests perdin en cada moment el poder adquisitiu que vulgui el govern de torn.

Us adjunto el comunicat que ha fet el sindicat CGT-CAT al respecte:

Llei de desindexació: llei de la jungla

Quan no hi ha res nou a dir s'inventen una paraula (un terme pseudotècnic) un cienticisme interessat que intenta ocultar la ingrata realitat que patim amb la seva inestimable ajuda.

Els bancs que hem hagut de rescatar indexant els nostres recursos obtenen uns beneficis, en temps de crisi general, enormes. A Belén Romana (la presidenta del “banc dolent”) li vàrem indexar un salari al mes de desembre de 33.000€. El BBVA augmenta els seus beneficis un 72%, 1734 milions d'euros el primer trimestre de 2012. Bankia, al mateix període també va assolir uns beneficis de 213 milions d'euros. Indexaran els seus beneficis a les arques públiques? Estem davant d'una pregunta retòrica, està clar.

La desindexació és una altra neoparaula del neollenguatge neoliberal que significa retallada. L'IPC ja no servirà de referència per a res. Les pensions no es revaloritzaran d'acord amb l'IPC no sigui que, en paraules del ministre Montoro, gaudeixin de “pujades esbojarrades”, tampoc els salaris públics, que fa anys i panys que varen perdre tota relació amb l'IPC, recuperaran poder adquisitiu. Ningú, res, tindrà relació amb l'IPC. El govern espanyol s'ha desindexat de la realitat social i només s'indexa amb la banca i amb la dictadura del mercat.

Hi ha, a l'Estat espanyol, més de 6 milions dos-cents mil d'aturats, el 57% del jovent està a l'atur. Mentrestant, les jornades laborals són més llargues, ens obliguen a jubilar-nos més tard, s'inventen això de la “vellesa activa” per a potenciar, encara més, la precarietat i la vergonya d'uns salaris de misèria ..., però ens conviden a mirar cap a un altre costat ... Es pot?

La mentida s'ha fet forta fa temps a les rodes de premsa, a les entrevistes pactades, als mitjans afins (quasi tots), al llenguatge políticament correcte. Els beneficis bancaris, s'ha dit i escrit en moltes ocasions, han patit una caiguda mentre els salaris, les pensions, la vida, gaudeix d'un creixement negatiu, la seva pocavergonya no te límits i les seves argúcies manipuladores, tampoc.

Guarneixen i oculten amb “poesia” neo pseudo economicista el terrorisme d'unes mesures de sagnia social que només serveixen per a beneficiar a un 1% de la població. Aquestes mesures inhumanes, bestials s'escampen arreu: al BOE, al Consell de Ministres, a les reunions de la Troika, als fòrums del poder econòmic, ... Mentrestant, qui es mou per millorar la situació de la gent que pateix les retallades se'ls acusa de filoterrotisme i altres floretes.

Venen ganes de treure a pasejar les paraules que defineixen la moralitat de la gent que manté obsessivament aquesta situació, el diccionari és ric i contundent en aquest aspecte, però ens manca espai per a contenir tanta immundícia.